El gerundi és la forma no personal del verb acabada en -nt (cantant, perdent, dormint). Expressa una acció en desenvolupament, i el seu ús correcte és senzill: indica com o quan (simultàniament) es fa l'acció del verb principal —«va entrar cridant». El problema no és formar-lo, sinó saber quan NO s'ha d'usar: hi ha dos construccions amb gerundi, molt esteses en llenguatge administratiu i periodístic, que són incorrectes.
L'AVL descriu estos usos en la seua Gramàtica valenciana bàsica. Ací tens la formació, l'ús correcte i, sobretot, els dos usos que cal evitar.
Com es forma el gerundi
| Conjugació | Terminació | Exemples |
|---|---|---|
| 1a (verbs en -ar) | -ant | cantar → cantant; parlar → parlant |
| 2a (verbs en -re / -er) | -ent | perdre → perdent; batre → batent |
| 3a (verbs en -ir) | -int | dormir → dormint; patir → patint |
Alguns gerundis són irregulars: fer → fent, dir → dient, veure → veient, traure → traient, dur → duent, ser → sent (o essent).
L'ús correcte: simultaneïtat i manera
El gerundi és correcte quan l'acció que expressa és simultània a la del verb principal (o immediatament anterior), i respon a com es fa:
- «Va entrar cridant.» (com va entrar)
- «Treballa escoltant música.» (simultani)
- «Sabent que plovia, va agafar el paraigua.» (anterior immediat, causal)
En tots estos casos, el subjecte del gerundi és el mateix que el del verb principal i les dos accions conviuen en el temps. Això és el que fa vàlid el gerundi.
Ús incorrecte 1: el gerundi de posterioritat
És l'error més comú. Consistix a usar el gerundi per a una acció que passa després de la del verb principal, sovint com a conseqüència. No és vàlid, perquè el gerundi no pot expressar posterioritat:
- ✗ «Va caure, trencant-se la cama.» (primer cau, després es trenca la cama: són successives)
- ✓ «Va caure i es va trencar la cama.»
- ✗ «El tren va eixir a les huit, arribant a les deu.»
- ✓ «El tren va eixir a les huit i va arribar a les deu.»
La prova pràctica: si les dos accions són una després de l'altra (i encara més si la segona és conseqüència de la primera), el gerundi està mal emprat. Cal substituir-lo per una oració coordinada (i…) o subordinada.
Ús incorrecte 2: el gerundi especificatiu
El gerundi no pot funcionar com un adjectiu que especifica un nom (el que en castellà administratiu es fa amb el «gerundio del BOE»). Per a això s'usa una oració de relatiu:
- ✗ «Una caixa contenint llibres.»
- ✓ «Una caixa que conté llibres.»
- ✗ «Una llei regulant el comerç.»
- ✓ «Una llei que regula el comerç.»
La regla: si el gerundi es pot substituir per «que» + verb conjugat i el que fa és descriure un nom, aleshores era incorrecte i cal la relativa.
Per què estos errors s'escapen
Els dos usos incorrectes del gerundi són tan freqüents en el llenguatge administratiu, jurídic i periodístic que sonen cultes i formals, i justament per això s'escolen en textos que volen ser acurats. La frase «va caure trencant-se la cama» s'entén sense esforç, i «una llei regulant el comerç» té aire de document oficial; però totes dos són incorrectes.
El nostre corrector valencià detecta els usos indeguts del gerundi: marca el gerundi de posterioritat (proposant una coordinació amb i) i el gerundi especificatiu (proposant una oració de relatiu amb que).
Temes de gramàtica relacionats
- Els verbs irregulars en valencià
- Els pronoms febles en valencià
- Els castellanismes més comuns en valencià
Preguntes freqüents
Com es forma el gerundi en valencià? Amb -ant els verbs de la 1a conjugació (cantant), -ent els de la 2a (perdent) i -int els de la 3a (dormint). Alguns són irregulars: fent, dient, veient, duent.
Què és el gerundi de posterioritat i per què és incorrecte? És usar el gerundi per a una acció posterior a la del verb principal («va caure, trencant-se la cama»). És incorrecte perquè el gerundi no pot expressar posterioritat; cal una coordinació: «va caure i es va trencar la cama».
Es pot dir «una llei regulant el comerç»? No. El gerundi no pot especificar un nom com si fóra un adjectiu. Cal una oració de relatiu: «una llei que regula el comerç».