Els pronoms febles (em, et, es, el, la, li, els, en, hi, ho…) són paraules àtones que substituïxen un complement del verb: en lloc de dir «compre el pa», diem «el compre». Són una de les parts més característiques —i més difícils— del valencià, per dos motius: cada pronom té fins a quatre formes gràfiques segons on es col·loque, i el castellà no en té d'equivalents per a en ni hi, de manera que la interferència tendix a fer-los desaparéixer.
L'AVL en descriu el sistema en la seua Gramàtica valenciana bàsica. Ací tens l'inventari, la regla de les quatre formes, les combinacions i els errors que més es cometen.
L'inventari: quin pronom per a quina funció
| Funció | Pronom | Exemple |
|---|---|---|
| Complement directe (CD) masculí | el / els | «El compre», «els veig» |
| CD femení | la / les | «La vull», «les porte» |
| CD neutre (oració, açò) | ho | «Ho sé», «ho diré» |
| Complement indirecte (CI) | li / els | «Li ho done», «els ho dic» |
| Reflexiu / pronominal | em, et, es, ens, vos | «Em rente», «es lleva» |
| Partitiu (una part, quantitat) | en | «En vull dos», «no en tinc» |
| Circumstancial de lloc i altres | hi | «Hi vaig», «no hi pense» |
| Atribut, predicatiu | ho / hi | «Ho és», «s'hi va tornar» |
Els dos que no tenen equivalent en castellà, en i hi, són els que més es perden per interferència, i els que més riquesa donen a un text valencià ben escrit.
La regla clau: les quatre formes segons la posició
Un mateix pronom canvia de forma segons si va davant o darrere del verb i segons amb quin so limita. Este és el quadre, amb el pronom de primera persona (em) com a model:
| Posició | Forma | Com queda | Exemple |
|---|---|---|---|
| Davant de verb que comença amb consonant | reforçada | em, et, es, el, els, ens… | «Em dutxe», «el compre» |
| Davant de verb que comença amb vocal | elidida | m', t', s', l', n'… | «**M'**estime», «**l'**agafe», «**n'**hi ha» |
| Darrere de verb acabat en vocal | reduïda | 'm, 't, 's, 'l, 'ls, 'n… | «Dona**'m**», «compra**'l**», «porta**'ls**» |
| Darrere de verb acabat en consonant o diftong | plena | -me, -te, -se, -lo, -los, -ne, -vos… | «Donar-me», «portar-lo», «anar-vos-en» |
La lògica és fonètica: davant del verb, el pronom s'ajusta al so que comença el verb (reforçat davant de consonant, elidit davant de vocal); darrere del verb, s'ajusta al so que l'acaba (reduït darrere de vocal, ple darrere de consonant). No cal memoritzar cada cas: cal entendre el criteri de posició i so.
Els enllaços: guionet i apòstrof
Quan el pronom va darrere del verb, s'hi enganxa amb guionet o amb apòstrof:
- amb guionet si el pronom manté forma sil·làbica: dona-li, porta-nos, dir-ne
- amb apòstrof si el pronom es reduïx: dona'm, porta'ls, vés-te'n**
En les cadenes de dos pronoms, l'ordre és CI + CD i cada peça pren la forma que li toca: dona-me'l** (a mi + el), porta'ns-el** (a nosaltres + el), emporta-te'n** (tu + en).
El tret valencià: «li'l», «els el» (no «l'hi», «els hi»)
Ací el valencià es diferencia clarament del català central. Per a combinar el complement indirecte de tercera persona amb el directe, el valencià manté les formes li i els, mentres que el central recorre a hi:
| Valencià normatiu | Català central |
|---|---|
| dona-li'l (a ell + el) | dona-l'hi |
| dona-li-la | dona-l'hi |
| dona'ls-el (a ells + el) | dona'ls-hi |
La forma castellanitzant i col·loquial «els hi» usada per a tot («dona'ls-hi» per a qualsevol combinació) és, en registre formal valencià, incorrecta: cal mantindre la distinció li / els + el pronom directe.
Tres errors molt freqüents
- Perdre en i hi. Com que el castellà no els té, s'ometen: «Tinc tres» per «En tinc tres», «Vaig sovint» per «Hi vaig sovint». Un text sense en ni hi sona traduït del castellà.
- «Hi han» per «hi ha». El verb haver-hi impersonal és invariable: sempre hi ha, mai hi han, per plural que siga el que ve darrere: «Hi ha tres cotxes», no «hi han tres cotxes».
- Confondre CD i CI. «Li vaig veure» (li = CI) quan cal «El vaig veure» (el = CD, l'objecte directe). És el leísmo traslladat del castellà.
Per què estos errors s'escapen
Els pronoms febles combinen dos dificultats: la mecànica de les quatre formes (encertar dona'm i no donam ni dónam) i la interferència del castellà, que fa desaparéixer en i hi i confon li/el. Cap dels dos es detecta llegint pel sentit: la frase «tinc tres» s'entén perfectament, però li falta el pronom, i «dona'ls-hi» passa desapercebuda perquè és el que es diu al carrer.
El nostre corrector valencià revisa els pronoms febles de manera específica: corregix la forma segons la posició (donam → dona'm), restaura en i hi quan falten, arregla les combinacions (els hi → els el / li'l) i marca el hi han per hi ha.
Temes de gramàtica relacionats
- El gerundi en valencià: quan es pot usar i quan no
- Els verbs irregulars en valencià
- El guionet en valencià: numerals, pronoms i prefixos
Preguntes freqüents
Quantes formes té un pronom feble? Fins a quatre: reforçada (em, davant de verb amb consonant), elidida (m', davant de verb amb vocal), reduïda ('m, darrere de verb acabat en vocal) i plena (-me, darrere de verb acabat en consonant). La forma depén de la posició i del so limítrof.
«Hi han» o «hi ha»? Sempre hi ha. El verb haver-hi impersonal és invariable, per plural que siga el sintagma que el seguix: «hi ha tres cotxes», no «hi han tres cotxes».
En valencià es diu «dona'ls-hi» o «dona'ls-el»? En registre formal valencià, cal mantindre la distinció: dona'ls-el (a ells + el), dona-li'l (a ell + el). La forma «els hi» per a tot és col·loquial i castellanitzant, i s'evita en un text cuidat.