Quan escrius en valencià, sempre apareixen els mateixos dubtes: meua o meva, este o aquest, hui o avui... Ací tens les respostes ràpides, citables, amb la regla de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) darrere de cada una. Si vols l'explicació completa d'un cas concret, cada resposta enllaça a l'article a fons.
Com s'escriu «la meua» o «la meva»?
La meua. En valencià, els possessius femenins tònics són meua, teua, seua (i els plurals meues, teues, seues), no «meva, teva, seva», que són formes del català central. El masculí no canvia: el meu, el teu, el seu són iguals en les dues varietats.
→ Article complet: «Meua» o «meva»?
Com s'escriu «este» o «aquest»?
Este (preferent). El valencià té com a formes característiques este, esta, estos, estes i eixe, eixa, eixos, eixes. «Aquest» no és incorrecte —l'AVL l'admet—, però este és la forma pròpia del valencià i la recomanada en registre cuidat.
→ Article complet: «Este» o «aquest» en valencià?
Com s'escriu «hui» o «avui»?
Hui. És la forma valenciana per a referir-se al dia present; «avui» és la forma general/central. En un text en valencià, hui és la tria coherent amb la resta de la varietat.
→ Article complet: «Hui» o «avui»?
Com s'escriu «ací» o «aquí»?
Ací. El valencià usa ací per a l'adverbi de lloc pròxim; «aquí» és la forma general. Igual que amb hui/avui, és una qüestió de coherència de varietat dins del text.
→ Article complet: «Ací» o «aquí» en valencià?
Com s'escriu «considere» o «considero»?
Considere. En valencià, la primera persona del present d'indicatiu dels verbs de la primera conjugació acaba en -e (jo considere, parle, treballe). La forma en -o (considero, parlo) coincidix amb el català central, però dins del valencià és pròpia del septentrional (nord de Castelló), no de l'estàndard: per això, en un registre cuidat o en un examen, s'espera considere. És un dels trets més característics —i més vigilats— de l'estàndard valencià.
→ Article complet: «Cante» o «canto» en valencià?
Com s'escriu «servisc» o «serveixo»?
Servisc. En els verbs incoatius de la tercera conjugació, la primera persona valenciana és en -isc/-esc (jo servisc, patisc, ixc), no en -eixo (serveixo, pateixo), que és la variant no general. El mateix patró es repetix en tots els verbs d'este grup. Compte: açò només val per a la 1a persona; en la 3a, l'AVL admet igual servix i serveix.
→ Article complet: «Patisc» o «pateixo»?
Com s'escriu «servici» o «servei»?
Servici (preferent). El valencià manté formes com servici, negoci, edifici, benefici, amb -i-, enfront de les formes centrals servei, negoci (ací coincidixen en alguns casos, però servei és la forma general per a servici). En un text valencià cuidat, servici és la forma recomanada.
→ Article complet: «Servici» o «servei»?
Dos dubtes ortogràfics bàsics
A banda del lèxic i la morfologia, hi ha dos dubtes purament ortogràfics que apareixen constantment en qualsevol text, siga valencià o no.
Quan s'escriu «l'» o «d'» davant d'una paraula?
La regla bàsica de l'apostrofació (GNV de l'AVL): l'article (el/la) i la preposició de s'apostrofen davant de paraula que comença per vocal o h muda. Per exemple: l'home, l'aigua, l'escola, d'aigua, d'hivern. No s'apostrofen quan la paraula següent comença per consonant (la casa, de vacances) ni, en general, davant de i, u semiconsonants a l'inici de diftong (la iaia) o davant del so /i/ àton inicial en certs casos especials.
Un parell de casos que generen dubte:
- «la universitat», no «l'universitat»: encara que comença amb u, ací la u es pronuncia com a consonant (semiconsonant), no com a vocal plena, de manera que l'article no s'apostrofa.
- «l'hora»: la h és muda, així que es comporta com si la paraula començara per vocal i l'article s'apostrofa amb normalitat.
Si dubtes davant d'un cas concret, el més fiable és fixar-te en el so real de la primera lletra (vocal o consonant), no en la lletra escrita.
Quan porten dièresi paraules com «països» o «raïm»?
La dièresi (¨) s'usa sobre la i o la u per a indicar que, encara que van darrere d'una vocal, no formen diftong sinó que es pronuncien en síl·laba a part (hiat): països (pa-ï-sos), raïm (ra-ïm), veïna (ve-ï-na). També marca que la u d'un grup gü/qü sona (lingüística, qüestió). Si no estàs segur d'un cas concret, el més segur és consultar-lo abans de generalitzar la regla, perquè ací sí que hi ha bastants excepcions.
Un dubte darrere d'un altre
Estos dubtes no van sols: qui escriu meva en compte de meua sol escriure també avui en compte de hui, o canto en compte de cante. La major part són la mateixa fuga de varietat —usar formes del català central dins d'un text valencià—; en el cas de canto és, més aïna, l'ús d'una forma dialectal (septentrional) fora del registre estàndard. En tots els casos conve revisar-los junts, no un a un, per a donar coherència al text.
El nostre corrector valencià detecta estes fugues de colp en tot el text —possessius, demostratius, verbs, lèxic— i te les corregix amb l'explicació de la regla darrere de cada canvi, perquè no sols quede corregit el text sinó que aprengues a no repetir l'error.
Si vols vore tots els casos junts en un sol lloc, consulta els 10 errors normatius més comuns en valencià.
Preguntes freqüents
On trobe la llista completa de dubtes d'escriptura en valencià? En esta mateixa pàgina tens els casos més buscats amb la resposta ràpida i l'enllaç a l'article complet. Per a un repàs general de tots els errors normatius junts, consulta els 10 errors normatius més comuns en valencià.
Estes formes valencianes són sempre obligatòries? Depén del cas. Alguns (meua enfront de meva, considere enfront de considero) són trets normatius clars de la varietat valenciana. Altres (este enfront d'«aquest») són preferències de varietat que l'AVL admet en les dues formes, encara que este és la recomanada en registre valencià cuidat.
Com corregisc tots estos dubtes a la vegada en un text llarg? Repassar-los paraula per paraula és lent. El corrector valencià analitza el text sencer i detecta totes les fugues de varietat de colp —possessius, demostratius, verbs, lèxic i ortografia—, amb l'explicació de cada regla.