L'accentuació gràfica del valencià respon a dos preguntes independents: quan una paraula porta accent (segons on cau la síl·laba tònica) i quin accent porta (agut o greu, segons si la vocal és tancada o oberta). Dominar-les evita la major part de les faltes ortogràfiques d'un text, perquè l'accentuació és, amb diferència, la regla que més sovint es transgredix.
A més, el valencià té ací un tret propi que el separa del català central i que convé conéixer bé: paraules com café, francés o interés s'accentuen amb é tancada, no amb è oberta. És un dels detalls que millor delaten si un text està escrit amb veu valenciana o simplement traduït.
Primer: agut o greu?
En valencià hi ha dos accents gràfics, i cadascun marca l'obertura de la vocal tònica:
- Accent agut ( ´ ): sobre vocals tancades → é, í, ó, ú. La i i la u són sempre tancades, així que quan porten accent és sempre agut (país, església, increíble, música).
- Accent greu ( ` ): sobre vocals obertes → à, è, ò. La a tònica accentuada és sempre oberta, així que sempre porta accent greu (mà, català, sofà).
Segons la Gramàtica valenciana bàsica de l'AVL, esta és la distribució: a → sempre greu; i, u → sempre agut; i només la e i la o poden dur els dos accents, segons es pronuncien obertes (è, ò) o tancades (é, ó).
Segon: quan es posa l'accent
La regla es basa en el lloc de la síl·laba tònica. Es classifiquen les paraules en tres grups:
| Tipus | Síl·laba tònica | Quan porten accent | Exemples |
|---|---|---|---|
| Agudes | l'última | si acaben en vocal, vocal + s, -en o -in | café, camió, matí, comprén, Berlín |
| Planes | la penúltima | si NO acaben en vocal, vocal + s, -en ni -in | fàcil, càrrec, préssec, telèfon |
| Esdrúixoles | l'antepenúltima | sempre | música, matèries, pàgina, màquina |
La lògica és complementària: les agudes s'accentuen en els finals «febles» (vocàlics), i les planes justament en els contraris (consonàntics). Les esdrúixoles no tenen excepció: totes porten accent.
Els monosíl·labs no porten accent, tret dels quinze de la llista d'accent diacrític (bé, és, més, què, sí…).
El cas propi del valencià: café, francés, interés
Ací està el tret que distingix l'accentuació valenciana de la del català central. Un grup de paraules agudes acabades en -es / -e que en català central es pronuncien i s'escriuen amb è oberta, en valencià es pronuncien amb e tancada i, per tant, s'escriuen amb é aguda:
| Valencià (é tancada) | Català central (è oberta) |
|---|---|
| café | cafè |
| francés, anglés | francès, anglès |
| interés | interès |
| admés, comprés, entés | admès, comprès, entès |
| cortés, través | cortès, través |
No és una errada ni una llicència: és la pronúncia valenciana, recollida per l'AVL. En un text valencià, escriure cafè o interès amb accent greu és un castellanisme d'accentuació —o, més sovint, una fuga cap al model central—. La forma valenciana és café, interés, francés, amb é.
L'accent en les majúscules
Un recordatori que sovint s'oblida: les lletres majúscules també s'accentuen. Àfrica, Òscar, ÚLTIMA HORA, ÈPOCA. Ometre l'accent en una majúscula (escriure AFRICA o Africa) és una falta d'ortografia, no una convenció tipogràfica admesa.
Accent o dièresi?
Quan la tònica recau sobre una i o una u que va darrere d'una altra vocal i no forma diftong (és a dir, es pronuncia en una síl·laba separada), de vegades cal accent i de vegades dièresi. La frontera exacta —país amb accent però raïm amb dièresi— la tractem en l'article específic:
Com evitar les faltes d'accentuació sense repassar síl·laba per síl·laba
El problema pràctic de l'accentuació és que exigix, per a cada paraula, dos decisions encadenades: on cau la tònica i com és la vocal. En un text llarg això són centenars de comprovacions, i n'hi ha prou amb una distracció per a deixar-se telefon sense accent o escriure cafè a la valenciana. A més, els errors d'obertura (è per é en interés) són pràcticament invisibles a simple vista.
El nostre corrector valencià aplica les regles d'accentuació amb el criteri valencià: detecta les paraules sense accentuar, però també —i això és el que el distingix— corregix l'obertura de la vocal segons la pronúncia valenciana, de manera que interès passe a interés i francès a francés.
Temes d'ortografia relacionats
- La dièresi en valencià
- L'accent diacrític: la llista de 15 paraules
- Els 10 errors normatius més comuns en valencià
Preguntes freqüents
Quan es posa accent agut i quan greu en valencià? L'accent agut ( ´ ) va sobre vocals tancades: é, í, ó, ú. L'accent greu ( ` ) va sobre vocals obertes: à, è, ò. La a accentuada és sempre greu; la i i la u accentuades són sempre agudes.
«Café» o «cafè» en valencià? Café, amb accent agut (é tancada), perquè és la pronúncia valenciana. Cafè amb accent greu és la forma del català central. El mateix passa amb francés, anglés i interés.
Les paraules esdrúixoles sempre porten accent? Sí. Totes les esdrúixoles (amb la tònica en l'antepenúltima síl·laba) porten accent, sense excepció: música, pàgina, matèries, màquina.