Un castellanisme (o barbarisme) no és el mateix que una preferència de varietat com hui/avui o este/aquest. Mentre que aquest és una forma que l'AVL admet dins de la mateixa llengua, un castellanisme és una interferència directa del castellà que no forma part del valencià normatiu en cap registre: és, senzillament, un error. Un examinand que confon este amb aquest pot patir una lleu penalització d'estil; un examinand que escriu en base a o el fet de que comet una falta normativa neta, del tipus que qualsevol tribunal marca sense dubtar.
Ací repassem els castellanismes lèxics i sintàctics més freqüents, amb la forma correcta i el motiu.
Castellanismes lèxics
Un castellanisme lèxic és una paraula manllevada directament del castellà quan el valencià ja té una forma pròpia per a eixe significat.
| Incorrecte | Correcte | Nota |
|---|---|---|
| búsqueda | busca / cerca | «Búsqueda» és un calc directe del castellà; el valencià té dos substantius propis, busca i cerca, intercanviables. |
| recolzar (en el sentit de «donar suport») | donar suport | Recolzar existeix en valencià, però amb el significat físic de «reclinar-se» o «posar-se recolzat» (recolzar-se en la paret). Fer-lo servir amb el sentit de «apoyar» una proposta és un calc del castellà. |
| aclarar (en el sentit d'«explicar») | aclarir | Aclarir és el verb valencià per a «fer entendre alguna cosa». Aclarar s'usa en altres contextos (aclarar un líquid, un color), no com a sinònim d'explicar. |
| acobardar | acovardir | El verb patrimonial valencià és acovardir; acobardar és la forma castellana calcada directament. |
| entregar | entregar / lliurar | Cas particular: l'AVL admet entregar al costat de lliurar, així que ací no hi ha un error net, sinó dos sinònims vàlids. Convé saber-ho per no sobrecorregir un text que ja és correcte. |
Castellanismes sintàctics
Els calcs sintàctics són, en general, més penalitzats en un examen que els lèxics, perquè delaten que qui escriu pensa en castellà i tradueix l'estructura de la frase, no sols la paraula solta.
| Incorrecte | Correcte | Nota |
|---|---|---|
| el fet de que | el fet que | És el conegut dequisme: afegir «de» davant d'una conjunció «que» que no el necessita. La construcció valenciana és directa, sense preposició. |
| tindre que + infinitiu (obligació) | haver de + infinitiu | «Tindre que anar-me'n» és un calc del castellà «tener que». En valencià, l'obligació s'expressa amb haver de: «he d'anar-me'n». |
| en base a | d'acord amb / segons / a partir de | «En base a» no existeix com a locució en valencià; és una traducció literal del castellà. Cal triar l'alternativa segons el matís: d'acord amb per a coincidència, segons per a font, a partir de per a punt de partida. |
| degut a (locució causal) | a causa de / pel fet que (preferibles) | Cas particular, i no un castellanisme net. Degut és el participi de deure i és correcte com a adjectiu: «la pujada deguda a la inflació». A més, des de la reforma normativa de 2016 la locució causal «degut a» (= «a causa de») està admesa per la norma; per tant, no és una falta tallant. Ara bé, en registre molt formal o en un examen són preferibles a causa de o pel fet que. |
| baix (com a preposició: «baix la meua responsabilitat») | davall / sota | Baix en valencià és adjectiu («un home baix») o adverbi de posició física restringida; com a preposició amb el sentit figurat de «sota l'autoritat de» és un calc del castellà «bajo». La preposició pròpia és davall o sota. |
Per què un castellanisme és sempre un error normatiu
Ací està la diferència clau amb casos com hui/avui o este/aquest, que hem tractat en altres articles: eixos són preferències de varietat dins de la mateixa llengua. Totes dues formes existeixen en el català normatiu, i cadascuna és pròpia d'una varietat geogràfica; triar-ne una no és cometre una falta, és una qüestió d'adequació.
Un castellanisme, en sentit estricte, és una altra cosa: és una paraula o una estructura importada del castellà que no té estatus normatiu en cap varietat del valencià o del català —com en base a o el fet de que—. No es tracta de «quina forma és més valenciana», sinó de «esta forma simplement no existix en la llengua normativa». Per això un tribunal de C1 o C2 penalitza estos castellanismes nets amb més contundència que una tria de varietat: el primer és una interferència lingüística real, el segon és, com a molt, una manca de coherència estilística.
Ara bé, convé no ficar-ho tot al mateix sac: hi ha formes que semblen castellanismes però que l'AVL admet (com entregar al costat de lliurar, o la locució causal degut a al costat d'a causa de). En eixos casos no hi ha falta —com a molt, una alternativa preferible en registre molt formal—, i un corrector que les marque com a error sobrecorregix.
Això explica també per què estos errors són tan freqüents en textos generats o revisats amb eines que no distingixen bé el valencià: si l'eina pensa «en castellà» i tradueix estructura per estructura, cola en base a o el fet de que sense detectar que són calcs, no formes vàlides en cap registre.
Com detectar-los sense repassar el text sencer
El problema pràctic dels castellanismes sintàctics és que no criden l'atenció a simple vista: «en base a» sona natural perquè és una construcció freqüentíssima en castellà i, per extensió, en el parlar quotidià de molts valencianoparlants. Repassar-los a mà exigix conéixer la llista completa i llegir amb molta atenció cada frase subordinada.
El nostre corrector valencià està dissenyat precisament per a això: detecta estos calcs lèxics i sintàctics, proposa la forma normativa i explica el motiu, perquè no sols es corregisca el text puntual, sinó que qui escriu aprenga a identificar-los la pròxima vegada.
Errors valencians relacionats
Els castellanismes solen aparéixer barrejats amb altres tipus d'errors normatius en el mateix text. Si estàs preparant un examen o revisant un document formal, convé repassar també:
- «Servici» o «servei»?
- Els 10 errors normatius més comuns en valencià
- Examen C1 de valencià: la prova de correcció de textos
Preguntes freqüents
Un castellanisme és el mateix que una preferència de varietat com «este» o «aquest»? No. «Aquest» és una forma admesa per l'AVL, pròpia d'una altra varietat de la llengua; triar-la no és un error. Un castellanisme com «en base a» o «el fet de que» no té estatus normatiu en cap varietat: és sempre una falta.
«Degut a» és incorrecte? No. Com a participi («la pujada deguda a la inflació») és correcte, i des de la reforma de 2016 la locució causal «degut a» (= «a causa de») també està admesa per la norma. No és un castellanisme ni una falta tallant. Simplement, en registre molt formal o en un examen són preferibles a causa de o pel fet que.
«Entregar» és un castellanisme? No completament: l'AVL l'admet al costat de «lliurar». És un cas on convé no sobrecorregir, perquè totes dues formes són vàlides.