Si escrius en valencià i uses un corrector automàtic o el ChatGPT per a revisar el text, és molt probable que t'haja passat açò: el text ix «correcte», però ple de formes que no són valencianes. La raó és senzilla. La immensa majoria d'estes eines treballen «en català» a soles, sense distingir entre el central i el valencià, i les dos varietats comparteixen gramàtica en un noranta per cent però es distancien just en els punts on més es nota: possessius, verbs, demostratius. El resultat és un text que un corrector genèric dona per bo i que qualsevol persona amb oïda valenciana identifica en dos segons com «traduït».
Este article reunix els 10 punts més freqüents quan es corregix (o es genera amb IA) un text en valencià. No tots pesen igual, i ací està la clau: n'hi ha uns quants que són errors normatius reals —formes que no pertanyen al valencià i que qualsevol prova de C1/C2 marcaria com a falta (els possessius meva, els incoatius pateixo, el subjuntiu que canti)—, però n'hi ha d'altres que no són faltes: unes són variants de la mateixa norma valenciana que l'AVL admet plenament (com cantés al costat de cantara, o canto, que és valencià septentrional), i unes altres són preferències de varietat (com este, hui, ací), formes admeses però que en un registre valencià cuidat és millor evitar per coherència. Distingir-los és important: tractar una variant vàlida o una preferència com si fóra una falta greu és tan enganyós com no corregir un error real quan toca.
Els 10 errors, d'un colp d'ull
| # | Error (fuig) | Forma valenciana | Tipus |
|---|---|---|---|
| 1 | la meva, la teva, la seva | la meua, la teua, la seua | Error normatiu |
| 2 | canto, considero | cante, considere | Variant dialectal (septentrional); l'estàndard usa -e |
| 3 | pateixo, serveixo | patisc, servisc | Error normatiu (1a persona) |
| 4 | que canti, que tingui | que cante, que tinga | Error normatiu |
| 5 | cantés, tingués | cantara, tinguera | Preferència (les dos són vàlides en valencià) |
| 6 | aquest, aquesta | este, esta (preferència) | Preferència |
| 7 | avui | hui (preferència) | Preferència |
| 8 | aquí | ací (preferència) | Preferència |
| 9 | servei | servici (preferència) | Preferència |
| 10 | búsqueda, «en base a», «el fet de que» | busca, «d'acord amb», «el fet que» | Castellanisme |
1. Posseïts: meva en compte de meua
| Central (fuig) | Valencià (correcte) |
|---|---|
| la meva casa | la meua casa |
| les teves propostes | les teues propostes |
| la seva responsabilitat | la seua responsabilitat |
Els possessius femenins tònics en valencià són meua, teua, seua (i els plurals meues, teues, seues), no «meva, teva, seva». És un dels errors més freqüents perquè el masculí (el meu, el teu, el seu) sí que coincidix en les dos varietats, i molts correctors generalitzen mal el femení. Detall complet i taula de casos: «Meua» o «meva»?
2. Present d'indicatiu, 1a persona en -ar: cante, la forma de l'estàndard
| Fuig (en registre estàndard) | Valencià estàndard |
|---|---|
| jo canto | jo cante |
| jo considero | jo considere |
| jo treballo | jo treballe |
En els verbs de la primera conjugació (-ar), la primera persona del present d'indicatiu de l'estàndard valencià acaba en -e: cante, parle, treballe, considere. La forma en -o (canto) no és «català central»: la Gramàtica valenciana bàsica de l'AVL la registra com a pròpia del valencià septentrional (nord de Castelló). És, per tant, valencià —però dialectal—, i en un text en registre estàndard o en un examen s'espera cante, no canto. Explicació completa: «Cante» o «canto»?
3. Verbs incoatius, 1a persona: pateixo en compte de patisc
| Fuig (1a persona) | Valencià |
|---|---|
| jo pateixo | jo patisc |
| jo serveixo | jo servisc |
| jo complixo | jo complisc |
Els verbs incoatius de la tercera conjugació (patir, servir, complir…) formen la primera persona del present amb -isc/-esc (patisc, servisc), no amb «-eixo» (pateixo, serveixo), que és la variant no general del valencià. És un dels trets més característics del valencià i, alhora, un dels que més sovint es perden quan un corrector «en català» reescriu el text.
Un matís important: açò només afecta la 1a persona. En la 3a persona, l'AVL admet plenament les dos terminacions —ell patix i ell pateix—, i cap de les dos és una falta (Gramàtica valenciana bàsica, AVL). L'error només apareix quan es cola pateixo per patisc. Detall i llista de verbs: «Patisc» o «pateixo»?
4. Present de subjuntiu: que canti en compte de que cante
| Central (fuig) | Valencià (correcte) |
|---|---|
| que canti | que cante |
| que tingui | que tinga |
| que parli | que parle |
El present de subjuntiu valencià seguix el mateix patró que l'indicatiu: -e en la primera conjugació (que cante, que parle) i formes pròpies com tinga, vinga, puga en els verbs irregulars més usats. «Que canti» i «que tingui» són centrals; dins d'un text valencià, són error. Guia completa: «Que cante» o «que canti»?
5. Imperfet de subjuntiu: cantara (preferent), amb cantés també vàlida
| Preferent en valencià | Variant també vàlida |
|---|---|
| si cantara | si cantés |
| si tinguera | si tingués |
| si parlara | si parlés |
Ací convé matisar bé: el valencià prefereix l'imperfet de subjuntiu en -ara/-era/-ira (cantara, tinguera, patira), i és la forma més característica i recomanable en un text valencià cuidat. Però cantés, tingués no és una falta: la Gramàtica valenciana bàsica de l'AVL recull les dos terminacions —-ara i -és— com a vàlides en l'imperfet de subjuntiu valencià. Per tant, no marques cantés com a error com faries amb meva o pateixo: és una tria de registre, no una fuga de varietat. Taula completa de models verbals: «Cantara» o «cantés»?
6. Demostratius: aquest en compte d'este — preferència, no falta
| Central | Valencià (preferent) |
|---|---|
| aquest document | este document |
| aquesta proposta | esta proposta |
| aquests terminis | estos terminis |
Ací canvia el tipus d'error. «Aquest» no és incorrecte —l'AVL l'admet plenament—, però este, esta, estos, estes (i eixe, eixa per a la distància mitjana) són la forma pròpia i preferent del valencià. Marcar «aquest» com a falta greu seria excessiu; el que sí que delata un text mal corregit és barrejar este i aquest dins del mateix escrit. Matisos i els tres graus de demostratiu: «Este» o «aquest»?
7. Avui en compte de hui — preferència, no falta
| Central | Valencià (preferent) |
|---|---|
| avui és dilluns | hui és dilluns |
| a partir d'avui | a partir de hui |
«Avui» és una forma admesa, però hui és l'adverbi de temps propi del valencià i el que s'espera en un registre valencià cuidat. No és un error normatiu com els possessius o els verbs; és una qüestió de coherència de varietat. Detall i casos: «Hui» o «avui»?
8. Aquí en compte d'ací — preferència, no falta
| Central | Valencià (preferent) |
|---|---|
| aquí al costat | ací al costat |
| vine aquí | vine ací |
Igual que amb hui, «aquí» no és incorrecte, però ací és la forma valenciana preferent per a indicar el lloc on està qui parla. Un text que alterna ací i aquí sense criteri sona igual d'inconsistent que un que barreja este i aquest. Explicació completa: «Ací» o «aquí»?
9. Servei en compte de servici — preferència lèxica
| Central | Valencià (preferent) |
|---|---|
| servei d'atenció | servici d'atenció |
| servei públic | servici públic |
En el lèxic també hi ha preferències de varietat, no sols en la gramàtica. Servici (amb variants com edifici, negoci, judici) és la forma pròpia del valencià davant de «servei», que és més central. No és una falta normativa greu, però sí un tret lèxic que un text valencià natural sol mantindre. Detall i paraules relacionades: «Servici» o «servei»?
10. Castellanismes: búsqueda, «en base a», «el fet de que»
| Castellanisme | Valencià correcte |
|---|---|
| búsqueda | busca |
| en base a | d'acord amb / segons |
| el fet de que | el fet que |
A diferència dels punts 6-9, açò no és una qüestió de varietat valenciana enfront de central: és interferència directa del castellà, i el català/valencià normatiu la rebutja en les dos varietats. «En base a» i «el fet de que» són calcs sintàctics molt estesos, i «búsqueda» és un castellanisme lèxic clar. Llista ampliada de castellanismes i les seues alternatives: Els castellanismes més comuns en valencià
Per què estos errors són tan freqüents
La causa és estructural, no casual. El valencià i el català central comparteixen l'esquelet gramatical, però es diferencien exactament en els punts que un model de llenguatge genèric sol homogeneïtzar: la morfologia verbal (present d'indicatiu i subjuntiu, imperfet de subjuntiu, incoatius) i el lèxic tancat dels possessius i demostratius. Quan un corrector ortogràfic «en català» o el ChatGPT reescriuen o «milloren» un text, tendixen a aplicar la forma més freqüent en el conjunt de dades amb què s'han entrenat, que sol ser la del central —simplement perquè hi ha més volum de text en eixa varietat circulant per internet.
El problema s'agreuja perquè no tots els casos pesen igual, i barrejar-los és un error de criteri tan gran com no corregir-los. Els possessius, els incoatius en 1a persona i el present de subjuntiu (punts 1, 3 i 4) són errors normatius reals: en un examen de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, en un document administratiu o en qualsevol prova de correcció, compten com a falta. En canvi, la 1a persona canto (punt 2) és valencià septentrional —dialectal, no central— i l'imperfet cantés (punt 5) és una variant que l'AVL admet al costat de cantara: l'estàndard i l'examen esperen cante i cantara, però ni l'una ni l'altra són faltes de la mateixa naturalesa que meva o pateixo. Els demostratius, hui/avui, ací/aquí i servici/servei (punts 6-9) són preferències de varietat: l'AVL admet totes dos formes, però la valenciana és la recomanable i la que dona coherència i naturalitat al text. I els castellanismes (punt 10) són un problema a banda, comú a les dos varietats.
Com corregir-ho tot d'una
Repassar un text llarg buscant cada un d'estos deu patrons a mà és lent i, sobretot, és fàcil que se n'escape algun —normalment els incoatius o l'imperfet de subjuntiu, que són els menys evidents a simple vista. El nostre corrector valencià està fet precisament per a açò: detecta els errors normatius reals (possessius, incoatius en 1a persona, subjuntiu present), senyala les preferències i variants de varietat sense tractar-les com a falta, i marca a banda els castellanismes, tot explicant la regla perquè no sols quede corregit el text, sinó que entengues per què.
Preguntes freqüents
Quina diferència hi ha entre un error normatiu i una preferència de varietat? Un error normatiu (possessius meva, incoatius pateixo en 1a persona, present de subjuntiu que canti) és una forma que no pertany al valencià i que qualsevol prova oficial marca com a falta. Una preferència de varietat (este, hui, ací, servici) és una forma admesa per l'AVL en totes dos varietats, però la valenciana és la recomanable en un registre valencià cuidat. A banda queden les formes que són valencià però no de l'estàndard: canto (septentrional) i cantés (variant vàlida al costat de cantara), que l'examen no espera però tampoc són faltes com meva.
Per què el ChatGPT em canvia «cante» per «canto» o «meua» per «meva» quan li demane que millore un text en valencià? Perquè treballa amb un model de «català» genèric que no distingix la varietat valenciana i tendix a aplicar la forma més freqüent en les seues dades d'entrenament, que sol ser la central. Sense una eina que conega específicament la norma valenciana, este tipus d'errors es cola sistemàticament.
Hi ha una manera de corregir tots estos errors d'un colp, sense repassar-los un per un? Sí: el nostre corrector valencià detecta els errors normatius reals, les preferències i variants de varietat i els castellanismes en el mateix pas, i explica la regla de cada canvi perquè el text quede coherent en valencià de cap a cap.