L'accent diacrític és l'accent gràfic que es posa sobre certes paraules no per a marcar-ne la síl·laba tònica (com fa l'accent normal), sinó per a distingir dos paraules que s'escriuen igual però tenen significats diferents: es (pronom) i és (del verb ser), mes (mes de l'any) i més (quantitat). És l'única funció de l'accent diacrític: desfer una ambigüitat gràfica entre homògrafs.
La qüestió clau, i el motiu pel qual esta pàgina existix, és que la llista de paraules que porten accent diacrític va canviar radicalment el 2016. Fins llavors n'hi havia més de cent cinquanta; hui en són quinze. Molts textos —i moltes eines automàtiques entrenades amb text antic— encara accentuen dóna, sóc o véns, que ja no porten accent. Sobreaccentuar és, hui, una falta tan real com no accentuar.
La reforma de 2016: de 150 paraules a 15
En 2016 l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va aprovar una revisió de les normes d'accentuació que va reduir dràsticament la llista de diacrítics (l'Institut d'Estudis Catalans va fer la mateixa reducció en la seua Ortografia catalana de 2017). El criteri va ser pràctic: mantindre l'accent diacrític només en un grup reduït de paraules d'ús freqüentíssim, on la confusió és real i habitual, i eliminar-lo de la resta, on el context ja desfà l'ambigüitat sense necessitat de cap marca.
El resultat és una llista tancada de quinze paraules. Fora d'estes quinze (i els seus composts i derivats), cap paraula porta accent diacrític.
La llista completa: les 15 paraules amb accent diacrític
| Amb accent (i què és) | Sense accent (i què és) |
|---|---|
| bé — adverbi / substantiu («ho fa bé», «un bé comú») | be — l'anyell; la lletra b |
| déu — divinitat | deu — el número 10; del verb deure; una font d'aigua |
| és — verb ser (3a persona) | es — pronom («es diu»); article salat |
| mà — part del cos | ma — possessiu («ma casa») |
| més — quantitat, addició | mes — mes de l'any; possessiu («mes mans») |
| món — el planeta, el conjunt de les coses | mon — possessiu («mon pare») |
| pèl — el pèl del cos | pel — contracció de per + el |
| què — pronom/interrogatiu tònic («què vols?») | que — conjunció/relatiu àton («sé que ve») |
| sé — verb saber (1a persona) | se — pronom («se'n va») |
| sí — afirmació | si — condicional; nota musical; part del cos |
| sòl — el terra, el terreny | sol — l'astre; sense companyia; del verb soler |
| són — verb ser (3a persona plural) | son — la son (ganes de dormir); possessiu |
| té — verb tindre (3a persona) | te — la infusió; el pronom te |
| ús — acció d'usar | us — pronom («us ho dic») |
| vós — tractament de respecte | vos — pronom («escolteu-vos») |
Els composts i derivats d'estes paraules mantenen l'accent: adéu, déus, rodamón, marededéu, contrapèl, repèl, subsòl, béns (patrimoni), pèls. I prou: no hi ha cap més paraula amb accent diacrític en tota la llengua.
El costat que la gent oblida: les paraules que ja NO porten accent
Ací és on es concentren els errors de sobreaccentuació. Totes estes paraules portaven accent diacrític abans de 2016 i ara no en porten. Escriure-les accentuades és, des de la reforma, una falta:
| Forma antiga (incorrecta hui) | Forma correcta (des de 2016) |
|---|---|
| dóna, dónes | dona, dones (del verb donar) |
| sóc | soc (verb ser, 1a persona) |
| véns, vénen | vens, venen (verb vindre) |
| fóra | fora |
| féu | feu |
| nét, néta | net, neta (parentiu) |
| óssa | ossa (l'animal femella) |
| mòlt | molt (del verb moldre) |
| vés | ves (imperatiu de anar) |
| sóls, dóna't | sols, dona't |
El detall important: en tots estos casos el context resol l'ambigüitat sense esforç. «La dona treballa» i «Dona-li el llibre» no es confonen mai, encara que dona (substantiu) i dona (verb) s'escriguen igual. Per això la reforma va considerar innecessari l'accent: no aportava informació que el lector no tinguera ja.
Un matís valencià: obert o tancat
L'accent diacrític, com qualsevol accent gràfic, indica també l'obertura de la vocal (greu è/ò per a vocal oberta, agut é/ó per a tancada). Ací el valencià seguix la seua pròpia pronúncia: escrivim què, sòl, món, déu, és amb l'accent que correspon al so valencià. La llista de quinze paraules és la mateixa que en la resta del domini lingüístic; el que pot variar respecte al català central és, en algun cas, l'obertura de la vocal, no la presència de l'accent.
Per què este error se t'escapa (i a les eines també)
La sobreaccentuació és un error especialment difícil de detectar per un motiu senzill: durant dècades dóna, sóc i véns es van escriure així de manera correcta. Qui va estudiar abans de 2016 té la forma antiga automatitzada, i molts textos de referència —llibres, webs, documents— encara la contenen. Pitjor encara: les eines de correcció i els models de llenguatge entrenats amb text anterior a la reforma tendixen a «corregir» soc tornant-lo a sóc, reintroduint l'error.
Repassar-ho a mà exigix recordar, paraula per paraula, quina de les quinze porta accent i quina de les antigues ja no. El nostre corrector valencià aplica la llista de 2016 actualitzada: detecta tant la falta d'accent diacrític on cal com —sobretot— la sobreaccentuació de dóna, sóc o véns, que és avui l'error més freqüent i el més invisible.
Temes d'ortografia relacionats
L'accent diacrític és un cas particular dins de les regles generals d'accentuació. Per a dominar-les del tot, convé repassar també:
- L'accentuació en valencià: agudes, planes i esdrúixoles
- La dièresi en valencià: quan es posa i quan s'estalvia
- Els 10 errors normatius més comuns en valencià
Preguntes freqüents
Quantes paraules porten accent diacrític en valencià? Quinze: bé, déu, és, mà, més, món, pèl, què, sé, sí, sòl, són, té, ús i vós, més els seus composts i derivats (adéu, rodamón, subsòl, béns…). Cap paraula més en porta.
«Dóna» o «dona»? Dona, sempre, sense accent —tant el substantiu («la dona») com el verb («dona-li el llibre»)—. L'accent de dóna es va eliminar en la reforma de 2016.
«Sóc» o «soc»? Soc, sense accent, per al verb ser en primera persona («jo soc valencià»). Sóc és la forma antiga, anterior a 2016.