Escriure bé els numerals en valencià té dos capes: la general (com es formen, com es lliguen amb guionet, quan es diu u i quan un) i la pròpia del valencià, que té formes característiques per a alguns números —huit, dèsset, díhuit, dènou— i uns ordinals acabats en -é (cinqué, sisé) que el distingixen del català central.
L'AVL fixa estes formes en la seua Gramàtica valenciana bàsica. Ací tens el sistema complet.
Les formes pròpies del valencià
Alguns cardinals tenen una forma valenciana diferent de la del català central. Totes són normatives; en un text valencià s'usen les de la columna esquerra:
| Número | Valencià | Català central |
|---|---|---|
| 8 | huit | vuit |
| 17 | dèsset | disset |
| 18 | díhuit | divuit |
| 19 | dènou | dinou |
La resta de cardinals coincidixen: u/un, dos/dues, tres, quatre, cinc, sis, set, nou, deu, onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze, vint, trenta, quaranta…
«U» o «un»? «Dos» o «dues»?
- u és la forma del número quan compta o funciona com a pronom: «el número u», «trenta-u», «en queda u».
- un / una és la forma davant d'un nom (fa d'article o de determinant): «un llibre», «vint-i-un anys», «una casa».
- dos (masculí) i dues (femení): «dos xics», «dues xiques». En valencià també s'admet dos per al femení (dos xiques), però dues és la forma preferent en registre formal.
El guionet en els numerals
El guionet unix la desena amb la unitat i la unitat amb la centena; la resta va amb espai:
- amb guionet: vint-i-quatre, trenta-cinc, dos-cents, tres-centes
- amb espai: cent, cent trenta, mil, dos mil nou-cents
Exemple complet: mil nou-cents noranta-nou (espai després de mil, guionet en nou-cents i en noranta-nou).
Els ordinals: la terminació valenciana en -é
Ací hi ha un altre tret que distingix el valencià. A partir del cinqué, els ordinals masculins acaben en -é (accent agut, e tancada), no en -è:
| Ordinal | Valencià (masc. / fem.) | Català central |
|---|---|---|
| 1r | primer / primera | primer |
| 2n | segon / segona | segon |
| 3r | tercer / tercera | tercer |
| 4t | quart / quarta | quart |
| 5é | cinqué / cinquena | cinquè |
| 6é | sisé / sisena | sisè |
| 7é | seté / setena | setè |
| 8é | huité / huitena | vuitè |
| 9é | nové / novena | novè |
| 10é | desé / desena | desè |
La -é tancada dels ordinals valencians (cinqué, sisé) va en la mateixa línia que café o francés que hem vist en l'article de l'accentuació: és la pronúncia valenciana amb e tancada.
Per què estos errors s'escapen
Amb els numerals, l'error típic no és no saber el número, sinó triar la forma d'una altra varietat (vuit per huit, cinquè per cinqué, divuit per díhuit) o descuidar el guionet i la distinció u/un. Són detalls que en una lectura ràpida passen desapercebuts, però que trenquen la coherència d'un text que vol tindre veu valenciana.
El nostre corrector valencià normalitza els numerals segons el model valencià: proposa huit, díhuit i els ordinals en -é, ajusta el guionet dels números compostos i revisa la distinció u/un i dos/dues.
Temes de gramàtica relacionats
- El guionet en valencià: numerals, pronoms i prefixos
- L'accentuació en valencià: agudes, planes i esdrúixoles
- Els verbs irregulars en valencià
Preguntes freqüents
«Huit» o «vuit» en valencià? Huit. És la forma pròpia del valencià per al número 8. Vuit és la del català central. El mateix passa amb dèsset (17), díhuit (18) i dènou (19).
«Cinqué» o «cinquè»? En valencià, cinqué, amb accent agut (e tancada). Cinquè amb accent greu és la forma del català central. Els ordinals valencians a partir del cinqué acaben en -é: cinqué, sisé, seté, huité, nové, desé.
Quan es diu «u» i quan «un»? U és la forma que compta o fa de pronom («el número u», «trenta-u»). Un/una va davant d'un nom («un llibre», «vint-i-un anys»).