Els dos punts (:) anuncien. Serveixen per a advertir el lector que el que ve a continuació completa, explica o exemplifica el que s'acaba de dir: una enumeració, una citació, una causa o una conseqüència. A diferència del punt, no tanquen res; a diferència de la coma, no separen unitats equivalents: connecten una afirmació amb allò que la desplega.
Les regles són comunes a tot el domini lingüístic i l'AVL les recull en la seua Gramàtica valenciana bàsica. Ací repassem els quatre usos bàsics i els errors que més sovint apareixen.
Els quatre usos dels dos punts
| Ús | Què anuncien | Exemple |
|---|---|---|
| Enumeració | una llista que desplega un element anticipat | «Portaré tres coses: pa, oli i sal.» |
| Citació textual | les paraules exactes d'algú (estil directe) | «Va dir: “No vindré”.» |
| Explicació / síntesi | una aclaració o resum del que precedix | «La conclusió és clara: cal repetir-ho.» |
| Causa o conseqüència | la relació lògica entre dos oracions | «No va estudiar: va suspendre.» |
En tots els casos, després dels dos punts s'escriu en minúscula, tret que el que seguisca siga una citació que comença amb majúscula, un nom propi, o un text que òbriga en una línia nova (com en una llista vertical).
Els encapçalaments de cartes i documents
Un ús específic: en les salutacions de cartes, instàncies i correus formals, els dos punts tanquen la fórmula d'obertura, i el cos comença en un paràgraf a part:
Benvolgut senyor: Em pose en contacte amb vosté per a…
Ací el valencià coincidix amb el castellà i es diferencia de l'anglés, que hi usa la coma.
L'error clau: no trencar la seqüència verb–complement
L'error més freqüent és intercalar els dos punts entre un verb i el seu complement directe, quan no hi ha cap element anticipador:
- ✗ «Els ingredients són: pa, oli i sal.»
- ✓ «Els ingredients són pa, oli i sal.» (sense dos punts)
- ✓ «Fan falta tres ingredients: pa, oli i sal.» (amb un element anticipador: “tres ingredients”)
La regla pràctica: els dos punts han d'anar darrere d'una oració completa o d'un element que anuncie la llista (això, el següent, tres coses…). Si el que precedix és un verb que demana directament el seu complement (són, necessite, com ara), els dos punts sobren.
Un altre error: dos punts repetits
En una mateixa oració no s'han de posar dos parells de dos punts, perquè el lector no sap quin anuncia què:
- ✗ «Hi ha un motiu: el pressupost: no arriba.»
- ✓ «Hi ha un motiu: el pressupost no arriba.»
Si de veres calen dos nivells d'explicació, és millor reescriure la frase o usar un altre signe (un punt i coma, un guió).
Per què estos errors s'escapen
Els dos punts semblen fàcils, però l'error de trencar la seqüència verb–complement («els ingredients són: …») és tan habitual que sona natural, perquè imita la pausa que fem en llegir una llista en veu alta. Detectar-lo exigix comprovar si el que precedix els dos punts és realment una oració completa o un anunciador, cosa que no es veu a colp d'ull.
El nostre corrector valencià revisa l'ús dels dos punts sobre l'estructura de la frase: detecta els dos punts que trenquen la seqüència verb–complement i els parells repetits en una mateixa oració.
Temes de puntuació relacionats
- La coma en valencià: quan es posa i quan no
- Els punts suspensius: usos i errors
- Els signes de puntuació en valencià: guia completa
Preguntes freqüents
Després dels dos punts s'escriu en majúscula o minúscula? En minúscula, en general. Només s'escriu en majúscula si el que seguix és una citació textual que comença amb majúscula, un nom propi, o un text en línia a part (com una llista vertical).
Es poden posar dos punts després del verb «ser»? No, si el verb demana directament el seu complement: «Els ingredients són pa, oli i sal» (sense dos punts). Sí, si hi ha un element que anuncia la llista: «Fan falta tres ingredients: pa, oli i sal.»
Es poden posar dos parells de dos punts en una frase? No. En una mateixa oració no s'han de repetir els dos punts, perquè es perd la relació entre l'anunci i el que anuncia. Cal reescriure la frase o usar un altre signe.