En valencià, la forma preferent i més característica de l'imperfet de subjuntiu és la de les terminacions -ara, -era, -ira (cantara, perdera, tinguera). Ara bé, cal ser exactes: la Gramàtica valenciana bàsica (GVB) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) arreplega les dos formes —cantara i cantés— com a normatives en valencià (paradigma de Cantar, p. 264: «cantara/cantés»). Per tant, cantés no és un error ni una «fuga» cap al català central: és valencià vàlid. La qüestió pràctica és de preferència i registre: en l'estàndard general valencià i, sobretot, en l'examen (JQCV) i en l'àmbit administratiu, la forma que s'espera i es recomana és cantara.
La regla en una línia
| Forma preferent (valencià) | També vàlida (AVL) |
|---|---|
| si cantara | si cantés |
| si ho tinguera | si ho tingués |
| encara que vinguera | encara que vingués |
| si pogueres | si poguesses |
| volia que ho fera | volia que ho feres |
El patró és sistemàtic: al costat de -ara/-ares/-àrem/-àreu/-aren (i les variants -era, -ira segons la conjugació), el valencià admet també -és/-esses/-éssem/-ésseu/-essen. La GVB dona les dos series en paritat (p. 264). No és, doncs, una qüestió de «correcte vs incorrecte», sinó de quina forma tria el registre estàndard: en valencià general i d'examen es prefereix la sèrie en -ra.
⚠️ Compte amb les formes en -essis / -éssiu / -essin. Estes sí que són exclusives del català central (cantessis, cantéssiu, cantessin): el valencià fa cantesses, cantésseu, cantessen. La s final del central (-ssis, -ssin) és el veritable indici de fuga, no la -s en si.
«Cantara» o «cantés»: preferència, no error
El valencià i el català central comparteixen la mateixa gramàtica de fons, i cadascuna varietat ha conservat una solució etimològica per a l'imperfet de subjuntiu: la forma en -ra (del plusquamperfet llatí d'indicatiu, cantaveram) i la forma en -s (del plusquamperfet de subjuntiu, cantavissem). El que sovint s'explica malament és que el valencià ha conservat les dos: la GVB (p. 264) documenta cantara i cantés com a formes valencianes. Simplement, la sèrie en -ra és la general i preferent en el valencià d'avui i la que es demana en registre formal i en examen.
Això sí: en textos generats amb IA el problema real no és cantés (que és valencià), sinó la barreja amb morfologia netament central. ChatGPT i altres models entrenen majoritàriament amb català central i, quan «tradueixen» al valencià, canvien el lèxic (hui, este, xiquet…) però solen deixar les desinències centrals -essis/-éssiu/-essin i, sobretot, el subjuntiu present en -i (tingui, vingui) — eixos sí que són fuga clara. Si vols que el text sone valencià general, la recomanació pràctica és unificar en la sèrie -ara/-era/-ira.
El paradigma per conjugacions
Per a formar l'imperfet de subjuntiu valencià cal partir de l'arrel del pretèrit i afegir la desinència corresponent. Ací tens les tres conjugacions amb verbs freqüents:
| Infinitiu | Conjugació | Imperfet de subjuntiu preferent (-ra) | També vàlida (-s) |
|---|---|---|---|
| cantar | -ar → -ara | jo cantara, tu cantares, ell cantara | cantés, cantesses, cantés |
| perdre | -re → -era | jo perdera, tu perderes, ell perdera | perdés, perdesses, perdés |
| tindre | -re → -era (irregular) | jo tinguera, tu tingueres, ell tinguera | tingués, tinguesses, tingués |
| fer | -er → -era (irregular) | jo fera, tu feres, ell fera | fes, feses, fes |
| poder | -er → -era (irregular) | jo poguera, tu pogueres, ell poguera | pogués, poguesses, pogués |
| vindre | -ir → -era (irregular) | jo vinguera, tu vingueres, ell vinguera | vingués, vinguesses, vingués |
Fixa't que els verbs irregulars (tindre, fer, poder, vindre) prenen la mateixa arrel que en el pretèrit perfet simple (tinguí → tinguera, poguí → poguera, vinguí → vinguera), i després hi apliquen la desinència -era. Els verbs regulars de la primera conjugació (-ar) fan -ara (cantara, parlara, treballara); els de la segona i tercera (-re/-er/-ir) solen fer -era, encara que alguns verbs de la tercera admeten -ira (sentira o sentera, segons la zona).
Quan convé triar la forma en -ra
- Examen de valencià (C1/C2 · JQCV). Encara que cantés és normatiu, en la prova es recomana i s'espera la sèrie preferent en -ra (cantara, tinguera): és la forma general del valencià estàndard. Escriure cantés no compta com a falta, però la sèrie en -ra és la que millor s'ajusta al model d'examen.
- Escrits administratius i jurídics. Clàusules condicionals («si es presentara la sol·licitud...», «en cas que es tinguera dret...») apareixen constantment en resolucions i oficis, i ahí la forma en -ra és la habitual i preferent.
- Text formal en general. Frases amb «si» condicional, «encara que», «volia que» o «esperava que» solen dur subjuntiu. Ací el que sí que cal evitar són les formes exclusivament centrals -essis/-éssiu/-essin (cantessis, cantessin); la sèrie valenciana en -ra (o, si de cas, en -s: cantesses, cantessen) és la coherent.
Com unificar-ho sense repassar frase per frase
Mantindre tot el text en la sèrie preferent en -ra (i detectar les formes netament centrals -essis/-éssiu/-essin que sí que són fuga) dins d'un text llarg és laboriós, perquè no sempre és fàcil distingir un subjuntiu d'un condicional o d'un altre temps semblant. El nostre corrector valencià identifica automàticament estes formes, unifica en la desinència -ara/-era/-ira preferent segons el verb i la conjugació, i t'explica el canvi perquè entengues la regla i no sols reps un text corregit.
Errors valencians relacionats
L'imperfet de subjuntiu sol aparéixer al costat d'altres fugues de varietat típiques d'un text «traduït» des del central. Si dubtes amb el subjuntiu, revisa també:
- «Que cante» o «que canti»? — el present de subjuntiu valencià.
- «Cante» o «canto»? — el present d'indicatiu valencià.
- Els 10 errors normatius més comuns en valencià — el resum de totes les fugues de varietat.
Preguntes freqüents
«Cantés» és incorrecte en valencià? No. La Gramàtica valenciana bàsica de l'AVL (p. 264) arreplega cantara i cantés com a formes normatives del valencià. La preferent i general és cantara (i és la que s'espera en examen i en registre administratiu), però cantés també és valencià vàlid. El que sí que és exclusivament central són les formes en -essis/-éssiu/-essin (cantessis, cantessin).
Com es diu «si ho tingués» en valencià? Si ho tinguera. El verb tindre forma l'imperfet de subjuntiu sobre l'arrel del pretèrit (tinguí) més la desinència -era: tinguera, tingueres, tinguera, tinguérem, tinguéreu, tingueren.
Totes les conjugacions fan -ara? No. Els verbs de la primera conjugació (-ar) fan -ara (cantara, parlara). Els de la segona i tercera (-re, -er, -ir) solen fer -era (perdera, poguera, tinguera), encara que alguns verbs de la tercera admeten també -ira (sentira).